Empèri
English: Empire

L'aigla, simbòl de fòrça empèris occidentals mas tanben orientals (aicí aquel del patriarcat ecumenic).

Un empèri designa una forma de comunautat politica[1] unissent de pòbles diferents a l'entorn d'un poder central unic.

La nocion d'empèri es ligada fins a la fin del sègle XIX a l'idèa d'una estructura federala cobrissent l'ensemble del mond conegut sul modèl de l'Empèri roman e de la Pax Romana. Aquesta idèa es tanben plan presenta dins la filosofia politica ont, de Dante a Kant passant per Vico e Maquiavèl, la nocion d'empèri es vist coma lo biais d'assegurar la patz[2]. Al contrari, a la fin del sègle XIX, se realiza una luta entre empèris concurrents Empèri alemand, Empèri britanic, Empèri del Japon (Esfèra de coprosperitat de la granda Asia orientala; expansionisme del Japon), Russia imperiala, etc. Per Hobson[3], lo ligam qu'i aviá entre empèri e internacionalisme èra trencat.

Los empèris fondats sus la tèrra, coma l'Empèri roman o la Russia imperiala, an tendéncia a èsser monolitics; los empèris maritims, coma l'empèri de Creta incarnada pel Minos que precedís l'empèri atenian e aqueste de Cartage, o l'empèri britanic, an d'estructuras mai flacas e de territòris escampilhats. Mai sovent, la creacion d'un empèri implica una o mai conquistas militaras consideradas pel melhor coma una unificacion e un astre (Nauta et Bassa Egipte, set reialmes de China).

De fach, lo tèrme d'empèri es pro fosc, que fa pas referéncia a una organizacion politica precisa. S'utiliza a l'encòp per designar de republicas (Atenas al sègle V AbC), que de monarquias (Àustria del sègle XIX), o tanben de confederacions (lo Sant Empèri roman germanic de l'Edat Mejana). Tanben designa de democracias (la França de la Tresena Republica), a vegada de dictaturas (l'empèri rus del sègle XIX) o encara d'oligarquias (l'Empèri roman).

Quitament los istorians son en desacòrdi al subjècte. Segon Moses Finley[4], es empèri tot « exercici durable per un Estat d'una autoritat, d'un poder, o d'un contraròtle sus un o mai Estats, comunautats o pòbles ». A aquestaa concepcion pro larga s'opausa aquesta de Jean Tulard[5], que per el es empèri aquò que ten los cinc trachs seguents:

  • una volontat expansionista;
  • una organizacion centralizada;
  • de pòbles encastrats per una armadura politica e fiscala comuna;
  • la cresença en une superioritat d'esséncia;
  • un començament e una fin clarament identificats.
Other Languages
Afrikaans: Ryk
العربية: إمبراطورية
asturianu: Imperiu
azərbaycanca: İmperiya
беларуская: Імперыя
български: Империя
brezhoneg: Impalaeriezh
bosanski: Carstvo
català: Imperi
čeština: Říše
Cymraeg: Ymerodraeth
dansk: Imperium
Ελληνικά: Αυτοκρατορία
English: Empire
Esperanto: Imperio
español: Imperio
eesti: Keisririik
euskara: Inperio
فارسی: امپراتوری
suomi: Imperiumi
français: Empire
galego: Imperio
Avañe'ẽ: Mburuvi
עברית: אימפריה
हिन्दी: साम्राज्य
hrvatski: Carstva
magyar: Birodalom
հայերեն: Կայսրություն
Bahasa Indonesia: Kekaisaran
Ido: Imperio
íslenska: Heimsveldi
italiano: Impero
日本語: 帝国
ქართული: იმპერია
қазақша: Империя
한국어: 제국
kurdî: Împeratorî
Кыргызча: Империя
Latina: Imperium
Lingua Franca Nova: Impero
lietuvių: Imperija
latviešu: Impērija
македонски: Империја
монгол: Гүрэн
Bahasa Melayu: Empayar
नेपाल भाषा: साम्राज्य
Nederlands: Wereldrijk
norsk nynorsk: Imperium
norsk: Imperium
Nouormand: Empire
ਪੰਜਾਬੀ: ਸਲਤਨਤ
Picard: Impire
polski: Imperium
português: Império
română: Imperiu
armãneashti: Amirâriľi
русский: Империя
Scots: Empire
سنڌي: سلطنت
srpskohrvatski / српскохрватски: Imperija
Simple English: Empire
slovenščina: Imperij
shqip: Perandoria
српски / srpski: Imperija
svenska: Imperium
தமிழ்: பேரரசு
тоҷикӣ: Империя
Tagalog: Imperyo
Türkçe: İmparatorluk
українська: Імперія
اردو: سلطنت
oʻzbekcha/ўзбекча: Imperiya
Tiếng Việt: Đế quốc
Winaray: Imperyo
吴语: 帝国
მარგალური: იმპერია
ייִדיש: אימפעריע
中文: 帝国
Bân-lâm-gú: Tè-kok
粵語: 帝國