Urano (pianeta) |
Chest artícol a l'è scricc in | ![]() |
Urano | |
---|---|
![]() Fotografia de Urano töda zó de la sonda | |
Stella mader | Sole |
Descuprii | 13 de mars del |
Descovridor | William Herschel |
Classificazion | |
Parameter orbital | |
(a l'epoca J2000) | |
Semiass maggior | 2 870 972 220 km 19,19126393 |
2 735 555 035 km 18,28605596 | |
Afeli | 3 006 389 405 km 20,09647190 |
Circonf. orbitala | 18 029 000 000 km 120,515 |
Period orbital | 84,07 agn |
Period sinodegh | 369,65 dé[2] |
Velocità orbitala | 6,49 km/s[2] (min) 6,81 km/s[2] (media) 7,11 km/s[2] (max) |
Inclinazion su l' | 0,76986° |
Inclinazion dal equat. del | 6,48° |
Ecentricità | 0,04716771[1] |
Longituden del noeud ascendent | 74,22988° |
Argom. del perieli | 96,73436° |
27 | |
Anel | 13 |
Dati fisegh | |
Diameter equat. | 51 118 km |
Diameter polar | 49 946 km |
Schissament | 0,0229 |
Superfiss | 8,084 × 1015 m² |
Volum | 6,834 × 1022 m³ |
Massa | 8,6832 × 1025 kg |
1,318 × 103 k | |
Acceleraz. de gravità in superfiss | 8,69 m/s² (0,886 g) |
Velocità de fuga | 21 290 m/s |
Period de rotazion | 0,71833 dé (17 h 14 min 24 s) (retrograda) |
(a l'equatùr) | 2 590 m/s |
Inclinazion assiala | 97,77° |
A.R. polo nord | 77,31° (5 h 9 min 15 s) |
Declinazion | 15,175° |
Temperatura in cima ai nigol]] | 55 |
Temperatura superficiala | 59 68 |
Pression atm. | 1 200 hPa (al leèl dei nìgoi) |
Albedo | 0,65 |
Dati d'osservazion | |
Magnituden app. | 5,9 − 5,32[2] |
Urano l'è chèl dei sèt dei
La cumpuzisiù chìmica de Urano l'è mìa tat diferènta de chèla de
La sò atmosféra la g'ha pò la particolarità de éser la piö frèda del sistéma solar, condena temperadüra mìnima che la pöl rià a 49°K (−224°C). La prezènta 'na strütüra cumplicàda de nìgoi, bèla stratificàda, endela quala se pènsa che l'
Giöna de le caraterìste piö stràne del pianeta l'è l'orientamènt del sò as de rotasiù. Töcc i óter pianeti i g'ha l'as quàze perpendicolàr en rapórt al pià de l'orbita, envéce chèl de Urano l'è quàze paralél. Isé, 'ntat che 'l percór la sò òrbita, el g'ha 'n pólo che 'l vàrda 'nver el Sul per la metà del perìot de rotasiù e l'óter pólo che 'l varda el Sul per l'ótra metà.[6]. El perìot de la sò revulusiù entùren al Sul l'è de presapóch 84 anni terèstri. L'òrbita de Urano la se tróa praticamènt söl
Isé come i óter pianeti giganti, Urano el g'ha 'n sistéma de anèi planetàr, 'na magnetosféra e divèrsi satèliti; éscc de la tèra, per vìa de l'inclinasiù del pianéta, i sò anèi i pöl sèrte ólte someà a 'n sistéma concentrich töt entùren al pianeta.
![]() |
Còrp piscinin:
Meteoròid · |
Varda anca Còrp celest del Sistema Solar Lista di Oggett, dividuu per ragg o massa. |