Taula periòdica

  • imatge de la taula periòdica dels elements químics

    la taula periòdica, o sistema periòdic dels elements, és una ordenació en una graella o taula dels 118 elements químics, de menor a major nombre atòmic, de manera que s'aconsegueixen agrupacions d'elements amb propietats atòmiques, físiques i químiques semblants i variacions contínues d'aquestes propietats. s'hi reflecteix la llei periòdica formulada el 1869[1] pel químic rus dmitri mendeléiev de la universitat imperial de sant petersburg, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics.

    els químics consideren que la taula periòdica constitueix la base i l’eix vertebrador dels seus coneixements i ha esdevingut amb els anys un clar element identificador, un símbol de la química.[2]

    l'estructura actual de la taula periòdica de la unió internacional de química pura i aplicada (iupac) consta de:

    fotografia de dmitri mendeléiev
    • 118 caselles, una per a cada element químic. la informació mínima de cada casella és el símbol químic de l'element que l'ocupa i el seu nombre atòmic . sovint també hi figura el nom de l'element i la massa atòmica relativa. addicionalment s'hi posen dades de propietats atòmiques (radi atòmic, energia d'ionització,...), físiques (punts de fusió i d'ebullició, densitat,...) i químiques (nombre d'oxidació, electrons de valència,...).
    • 7 períodes (fileres) de longituds creixents numerats de l'1 al 7 i començant per la part superior. el 1r període té només dos elements; el 2n i el 3r períodes vuit elements cadascun; el 4t i el 5è devuit cadascun, i els 6è i 7è en tenen cada un trenta-dos. si se sintetitzen nous elements químics ocuparan el període 8è, ara buit.[3]
    • 18 grups o famílies (columnes), amb propietats físiques i químiques molt similars. s'anomenen de l'1 al 18 començant per l'esquerra. alguns grups tenen noms: el grup 1 és el dels alcalins, el 2 dels alcalinoterris, el 16 el dels calcògens, el 17 el grup dels halògens i el 18 el grup dels gasos nobles.[3]
    • 4 blocs segons les seves configuracions electròniques: el bloc s els formen les dues columnes de l'esquerra (alcalins i alcalinoterris) a més de l'hidrogen i l'heli; bloc p el constitueixen els grups (columnes) del 13 al 18, ubicats a la dreta, excepte l'heli; bloc d, anomenat dels metalls de transició, ocupa el centre amb els grups del 3 al 12; i el bloc f amb els elements anomenats lantanoides i els actinoides, col·locats en dues files a la part inferior de la taula.[3] l'element 121 obrirà el bloc g.

    gràcies a la distribució que realitzà mendeléiev dels elements químics coneguts a mitjans del segle xix, pogué predir l'existència d'elements químics encara no descoberts (gal·li, germani,...) i les propietats físiques (punt de fusió, densitat, color...) i químiques (massa atòmica, compostos, reactivitat química amb l'aire, l'aigua, els àcids, les bases...) que tindrien. el seu aïllament es realitzà pocs anys després (el gal·li el 1875, el germani el 1886,...) i confirmaren les prediccions fetes pel químic rus, la qual cosa donà un fort suport a la seva taula periòdica.

    posteriorment, la taula periòdica original s'hagué de modificar per incloure grups d'elements que no havien estat predits (gasos nobles, lantanoides) o que se sintetitzaren car no existeixen a la natura (actinoides), donant lloc a la taula periòdica actual.

    sèries químiques
    metalls alcalins alcalinoterris lantanoides actinoides metalls de transició
    metalls del bloc p metal·loides no metalls halògens gasos nobles
    grup 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
    període
    1 1
    h

    2
    he
    2 3
    li
    4
    be

    5
    b
    6
    c
    7
    n
    8
    o
    9
    f
    10
    ne
    3 11
    na
    12
    mg


    13
    al
    14
    si
    15
    p
    16
    s
    17
    cl
    18
    ar
    4 19
    k
    20
    ca
    21
    sc
    22
    ti
    23
    v
    24
    cr
    25
    mn
    26
    fe
    27
    co
    28
    ni
    29
    cu
    30
    zn
    31
    ga
    32
    ge
    33
    as
    34
    se
    35
    br
    36
    kr
    5 37
    rb
    38
    sr
    39
    y
    40
    zr
    41
    nb
    42
    mo
    43
    tc
    44
    ru
    45
    rh
    46
    pd
    47
    ag
    48
    cd
    49
    in
    50
    sn
    51
    sb
    52
    te
    53
    i
    54
    xe
    6 55
    cs
    56
    ba

    *
    72
    hf
    73
    ta
    74
    w
    75
    re
    76
    os
    77
    ir
    78
    pt
    79
    au
    80
    hg
    81
    tl
    82
    pb
    83
    bi
    84
    po
    85
    at
    86
    rn
    7 87
     fr 
    88
    ra

    **
    104
    rf
    105
    db
    106
    sg
    107
    bh
    108
    hs
    109
    mt
    110
    ds
    111
    rg
    112
    cn
    113
    nh
    114
    fl
    115
    mc
    116
    lv
    117
    ts
    118
    og

    * lantanoides 57
    la
    58
    ce
    59
    pr
    60
    nd
    61
    pm
    62
    sm
    63
    eu
    64
    gd
    65
    tb
    66
    dy
    67
    ho
    68
    er
    69
    tm
    70
    yb
    71
    lu
    ** actinoides 89
    ac
    90
    th
    91
    pa
    92
    u
    93
    np
    94
    pu
    95
    am
    96
    cm
    97
    bk
    98
    cf
    99
    es
    100
    fm
    101
    md
    102
    no
    103
    lr

    codificació de colors dels nombres atòmics dels elements:

    • en blau són líquids a temperatura i pressió estàndard (tpe);
    • en verd, són gasos a tpe;
    • en negre, són sòlids a tpe;
    • en vermell, són sintètics (tots són sòlids a tpe);
  • estructura
  • propietats periòdiques
  • història
  • altres formats
  • la taula periòdica en altres camps
  • referències
  • bibliografia
  • enllaços externs

Imatge de la taula periòdica dels elements químics

La taula periòdica, o sistema periòdic dels elements, és una ordenació en una graella o taula dels 118 elements químics, de menor a major nombre atòmic, de manera que s'aconsegueixen agrupacions d'elements amb propietats atòmiques, físiques i químiques semblants i variacions contínues d'aquestes propietats. S'hi reflecteix la llei periòdica formulada el 1869[1] pel químic rus Dmitri Mendeléiev de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics.

Els químics consideren que la taula periòdica constitueix la base i l’eix vertebrador dels seus coneixements i ha esdevingut amb els anys un clar element identificador, un símbol de la química.[2]

L'estructura actual de la taula periòdica de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) consta de:

Fotografia de Dmitri Mendeléiev

Gràcies a la distribució que realitzà Mendeléiev dels elements químics coneguts a mitjans del segle XIX, pogué predir l'existència d'elements químics encara no descoberts (gal·li, germani,...) i les propietats físiques (punt de fusió, densitat, color...) i químiques (massa atòmica, compostos, reactivitat química amb l'aire, l'aigua, els àcids, les bases...) que tindrien. El seu aïllament es realitzà pocs anys després (el gal·li el 1875, el germani el 1886,...) i confirmaren les prediccions fetes pel químic rus, la qual cosa donà un fort suport a la seva taula periòdica.

Posteriorment, la taula periòdica original s'hagué de modificar per incloure grups d'elements que no havien estat predits (gasos nobles, lantanoides) o que se sintetitzaren car no existeixen a la natura (actinoides), donant lloc a la taula periòdica actual.

Sèries químiques
Metalls alcalins Alcalinoterris Lantanoides Actinoides Metalls de transició
Metalls del bloc p Metal·loides No metalls Halògens Gasos nobles
Grup 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
Període
1 1
H

2
He
2 3
Li
4
Be

5
B
6
C
7
N
8
O
9
F
10
Ne
3 11
Na
12
Mg


13
Al
14
Si
15
P
16
S
17
Cl
18
Ar
4 19
K
20
Ca
21
Sc
22
Ti
23
V
24
Cr
25
Mn
26
Fe
27
Co
28
Ni
29
Cu
30
Zn
31
Ga
32
Ge
33
As
34
Se
35
Br
36
Kr
5 37
Rb
38
Sr
39
Y
40
Zr
41
Nb
42
Mo
43
Tc
44
Ru
45
Rh
46
Pd
47
Ag
48
Cd
49
In
50
Sn
51
Sb
52
Te
53
I
54
Xe
6 55
Cs
56
Ba

*
72
Hf
73
Ta
74
W
75
Re
76
Os
77
Ir
78
Pt
79
Au
80
Hg
81
Tl
82
Pb
83
Bi
84
Po
85
At
86
Rn
7 87
 Fr 
88
Ra

**
104
Rf
105
Db
106
Sg
107
Bh
108
Hs
109
Mt
110
Ds
111
Rg
112
Cn
113
Nh
114
Fl
115
Mc
116
Lv
117
Ts
118
Og

* Lantanoides 57
La
58
Ce
59
Pr
60
Nd
61
Pm
62
Sm
63
Eu
64
Gd
65
Tb
66
Dy
67
Ho
68
Er
69
Tm
70
Yb
71
Lu
** Actinoides 89
Ac
90
Th
91
Pa
92
U
93
Np
94
Pu
95
Am
96
Cm
97
Bk
98
Cf
99
Es
100
Fm
101
Md
102
No
103
Lr

Codificació de colors dels nombres atòmics dels elements:

Altres idiomes
Afrikaans: Periodieke tabel
Alemannisch: Periodensystem
العربية: جدول دوري
asturianu: Tabla periódica
Boarisch: Periodnsystem
беларуская (тарашкевіца)‎: Пэрыядычная сыстэма хімічных элемэнтаў
বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী: পর্যায় সারণী
Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄: Nguòng-só ciŭ-gĭ-biēu
Cymraeg: Tabl cyfnodol
ދިވެހިބަސް: ޕީރިއަޑިކް ތާވަލު
Esperanto: Perioda tabelo
Gàidhlig: Clàr pillteach
ગુજરાતી: આવર્ત કોષ્ટક
客家語/Hak-kâ-ngî: Ngièn-su chû-khì-péu
Fiji Hindi: Periodic table
Bahasa Indonesia: Tabel periodik
íslenska: Lotukerfið
日本語: 周期表
Taqbaylit: Ayiren imezzi
Gĩkũyũ: Metha Njokereri
한국어: 주기율표
lumbaart: Taula periodica
Minangkabau: Tabel periodik
Bahasa Melayu: Jadual berkala
Plattdüütsch: Periodensystem
नेपाल भाषा: तत्त्वमां
Nederlands: Periodiek systeem
norsk nynorsk: Periodesystemet
Papiamentu: Mesa periodiko
Piemontèis: Tàula periòdica
português: Tabela periódica
tarandíne: Tavele Periodiche
srpskohrvatski / српскохрватски: Periodni sistem elemenata
Simple English: Periodic table
српски / srpski: Периодни систем
Sranantongo: Periodiki sistemi
Kiswahili: Mfumo radidia
Türkçe: Periyodik tablo
oʻzbekcha/ўзбекча: Kimyoviy elementlar davriy sistemasi
Tiếng Việt: Bảng tuần hoàn
West-Vlams: Periodiek système
Bân-lâm-gú: Chiu-kî-piáu