Paleomagnetisme

Paleomagnetisme en sentit ampli és l'estudi dels registres del camp magnètic terrestre que ha anat variant al llarg del temps. Paleomagnetisme seria el terme usat per l'estudi dels canvis de polaritat (nord/sud) de la Terra. Així, el període anomenat Matuyama que abasta entre els 2,48 milions d'anys i els 730.000 anys enrere tenia una polaritat inversa a l'actual (el pol nord magnètic estava a la zona antàrtica i el pol sud magnètic a l'àrtic).[1] L'argila i, per tant, la ceràmica retenen en les seves partícules d'òxid de ferro una memòria de la direcció del pol nord magnètic en el moment de la seva cocció.

L'arqueomagnetisme és un terme que es reserva a l'estudi arqueològic de la variació del nord geogràfic amb el nord magnètic (declinació magnètica) que permet la datació de materials magnetitzables, especialment dels òxids de ferro presents en l'argila, que permet datacions de restes d'entre els 3.000 i els 4.000 anys d'antiguitat. Emille i Odette Thelier, en la dècada del 1930, van ser els primers a usar l'arqueomagnetisme per datar mostres arqueològiques.

  • referències

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paleomagnetisme Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Kiver, Eugene P. David V. Harris. Geology of U.S. Parklands (en anglès). John Wiley & Sons, 1999, p. 135. ISBN 0471332186. 
Altres idiomes
Afrikaans: Paleomagnetisme
azərbaycanca: Paleomaqnetizm
čeština: Paleomagnetismus
español: Paleomagnetismo
hrvatski: Paleomagnetizam
Bahasa Indonesia: Paleomagnetisme
italiano: Paleomagnetismo
日本語: 古地磁気学
한국어: 고지자기학
Nederlands: Paleomagnetisme
norsk nynorsk: Paleomagnetisme
português: Paleomagnetismo
srpskohrvatski / српскохрватски: Paleomagnetizam
slovenčina: Paleomagnetika
slovenščina: Paleomagnetizem
српски / srpski: Палеомагнетизам
Türkçe: Paleomanyetizma
українська: Палеомагнетизм
Tiếng Việt: Cổ địa từ
中文: 古地磁学