Llanterna màgica

Una llanterna màgica, 1890, museu Wymonham, Norfolk
Llanterna màgica

La llanterna màgica és un giny precursor dels projectors de cinema o de diapositives inventat a mitjan segle XVII. Va ésser l’espectacle visual amb més èxit, popularitat i durabilitat abans que s’inventés el cinema. [1] Es basava en el disseny de la càmera fosca, la qual rebia imatges de l'exterior fent-les visibles a l'interior, invertint aquest procés, i projectant les imatges cap a l'exterior. Durant un temps, s'havia considerat Athanasius Kircher com a inventor de l'aparell, qui el 1646 va publicar Ars Magna Lucis et Umbrae ('La gran ciència de la llum i la foscor'), però sembla que fins a la segona edició del 1671 no hi ha cap descripció de l'aparell. La primera referència a un giny capaç de projectar imatges seria la d'un manuscrit de Christiaan Huygens, del 1659. [2] Al mateix temps, el matemàtic danès Thomas Rassmussen Walgesten, va començar a desenvolupar prototips de llanternes màgiques, com va fer Huygens, i va adonar-se de les possibilitats tècniques, artístiques i econòmiques de l’invent. [3]

Cap al segle XVII, l’òptic londinenc John Reeves va començar a fabricar llanternes màgiques per vendre. Durant aquest període, el famós científic Robert Hooke publicà un article en el qual descrivia una projecció feta amb llanterna màgica i el monjo Johann Zahn va escriure un llibre, també descrivint projeccions fetes amb llanterna màgica. [3]

L'aparell consistia en una capsa a l'interior de la qual hi havia un focus lluminós i unes lents que permetien projectar imatges fixades sobre uns vidres. Aquest aparell, considerat el precedent més directe del projector cinematogràfic, rebia el nom de llanterna màgica perquè els espectadors del seu moment no en sabien els secrets tècnics i n'atribuïen els efectes a la màgia. [4]

Història

Orígens i antecedents

La llanterna màgica es descobrí a partir de les ombres xineses (projecció cap endins) que es projectaven als grans teatres exclusivament per homes, i eren les dones qui manipulaven la maquinària al darrere. Finalment, van ser aquestes dones les que van descobrir la llanterna màgica (projecció cap enfora).

Estudis recents mostren que algunes variants de llanternes màgiques podrien haver existit en el temps del Rei Salomó. De fet, es va poder desenvolupar l’invent gràcies a la base teòrica d’Aristòtil sobre la ciència de l’òptica. Amb el frare Roger Bacon, l’art i la ciència de la llum i l’ombra va servir per poder construir objectes d’entreteniment per fer màgia amb les ombres. Encara que potser fos més antiga del que creiem, ja que s'ha afirmat que els sacerdots de Eleusis i de Menfis posseïen llanternes màgiques, de les quals Plató es va enrecordar quan va imaginar la seva famosa caverna, precursora també dels teatres d'ombres. [5] També hem de tenir en compte les lents que condensaven la llum que va inventar Leonardo da Vinci. Després de tots aquests descobriments, l’anteriorment esmentat jesuïta Athanasius Kircher va ser primerament acreditat com a inventor de la llanterna màgica, fins que es va descobrir el manuscrit de Christiaan Huygens. [6]

Segles XVII, XVIII i XIX

Cap a finals del segle XVII, les llanternes màgiques es fabricaven de manera artesanal i força precària, ja que estaven destinades a una elit minoritària amb objectius científics, didàctics o divulgadors. Durant el segle XVIII es van anar introduint millores tècniques: es va potenciar la font de llum per millorar la intensitat i qualitat de les imatges, les quals van esdevenir més nítides. Aquestes millores no es van limitar a les llanternes, sinó que també afectaren les plaques de vidre: es va aconseguir reproduir el moviment mitjançant la projecció simultània de plaques, utilitzant mecanismes com l’encadenament i la superposició d’imatges. Això va coincidir amb l’aparició de les plaques mòbils, on el moviment es produeix a la mateixa placa, i l’èxit de les plaques lliscants, en les quals el moviment es produïa fent lliscar un vidre mòbil davant d’un vidre fix. També existien les plaques amb cremallera, en les quals s’obtenia el moviment gràcies a unes dents metàl·liques al voltant del vidre que es feien girar gràcies a una maneta. [1]

Pel que fa al repertori d’imatges que es projectaven, podien ser imatges científiques, documentals, còmiques, infantils, religioses, terrorífiques, etc. [1]

Posteriorment, l'italià Cagliostro va millorar aquest dispositiu, de manera que amb un joc de rodes es podia augmentar o disminuir la mida de la imatge projectada.

Però el segle d’or de la llanterna màgica fou el segle XIX, ja que la industrialització tant de les plaques com de les llanternes va permetre que l’invent es popularitzés en l’àmbit domèstic. A més a més les imatges eren de molta més qualitat. [1] Un exemple de l'èxit de la llanterna màgica va ser la invenció, l'any 1857, de la llanterna de doble objectiu o biunial, la qual constava de dos objectius que projectaven la imatge sobre el mateix enquadrament de la pantalla, i dos sistemes d'il·luminació independents. Gràcies a aquest aparell, mentre es projectava una imatge, l'altre podia ser canviada sense interrompre la projecció, com també es podia fer l'efecte de fos encadenat. Fins i tot es van arribar a fabricar llanternes amb tres objectius. [7]

Gradualment, es va popularitzant la llanterna màgica, i se li van trobant aplicacions pràctiques. Nollet i Charles la introdueixen a la Sorbona per recolzar els seus ensenyaments de manera visual, i el famós mentalista Mesmer l'empra en les seves càtedres de « magnetisme animal» i en sessions d' hipnotisme. El professor Jean-Martin Charcot la feia servir com a mètode curatiu de certs casos d' epilèpsia i histèria.

Però, sens dubte, la llanterna màgica va patir un canvi fonamental en el disseny quan la làmpada incandescent i l' arc voltaic van ser descoberts, i la seva aplicació substitueix amb immens avantatge la il·luminació per làmpada d'oli. Poc després, apareix la fotografia, de manera que les transparències pintades són substituïdes per diapositives, i la llanterna màgica és virtualment una ampliadora fotogràfica. Quedaven només unes passes més perquè arribés a ser un projector cinematogràfic.

Això va durar fins que la llanterna màgica va entrar en crisi a causa de l’aparició del cinema, tot i que les considerades primeres sessions de cinema eren projeccions de llanterna màgica perfeccionada. [1]

Altres idiomes
čeština: Laterna magica
English: Magic lantern
Esperanto: Magia lanterno
suomi: Taikalyhty
français: Lanterne magique
עברית: פנס קסם
Bahasa Indonesia: Lentera ajaib
italiano: Lanterna magica
日本語: 幻灯機
한국어: 환등기
Lëtzebuergesch: Laterna magica
Nederlands: Toverlantaarn
norsk nynorsk: Laterna magica
português: Lanterna mágica
Türkçe: Büyülü fener
українська: Чарівний ліхтар