La Divina Comèdia

Infotaula de llibreLa Divina Comèdia
(it) Commedia
Divina Commedia 1555 Edition.png
Tipusllibre
Fitxa tècnica
AutorDante Alighieri
Llenguaitalià
PublicacióItàlia
EdicionsA Divina Comédia (Pinheiro) Tradueix, Göttliche Komödie (1876, Streckfuß) Tradueix, La comedia (1878, Febrer), The Divine Comedy Tradueix, La Divina Comedia Tradueix, La Divine Comédie Tradueix, La Divine Comédie Tradueix, L’Enfer (1867, Rivarol) Tradueix, La Divine Comédie (Montor) Tradueix, Comedìa (1472) Tradueix, Commedia (1858, Buti) Tradueix, Commedia (1866, Lana) Tradueix, Boska Komedia (1870, Stanisławski) Tradueix, Boska Komedia (Porębowicz) Tradueix, Divina Comedie (Coșbuc) Tradueix, Божественная комедия (1855, Минъ) Tradueix, Božanska komedija (Debevec) Tradueix, Divina Commedia Tradueix i Q47011189 Tradueix
Detalls de l'obra
Gènerepoema èpic
Personatges
Més informació
851.1
Modifica les dades a Wikidata
Comencia la Comedia, 1472

La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després la Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.[1] Va ser escrita entre els anys 1308 i 1320.

És un poema medieval que descriu l'estructura de l'altre món segons la concepció de l'època. Així, té tres parts: «Infern», «Purgatori» i «Paradís». Cada part consta de 33 cants escrits en tercets encadenats hendecasíl·labs, i un cant inaugural fa d'introducció i completa el nombre cent.

L'obra narra el pelegrinatge de l'autor pels tres mons després de perdre's en un bosc. Durant el seu viatge a través de l'infern i el purgatori, el poeta Virgili és el guia del Dant. Com que per la seva condició de pagà l'entrada al paradís li és vetada, en el tercer llibre el poeta viatja acompanyat de Beatriu, una jove que Dant havia estimat en la seva joventut.

Entre les versions modernes d'aquesta obra al català, en destaquen les traduccions de Josep Maria de Sagarra (en vers rimat, 1935-36)[2] i de Joan Francesc Mira (en vers lliure i prosa, 2000).[3] La gran traducció clàssica és la d'Andreu Febrer, del segle XV.[4] Ha estat il·lustrada recentment pel pintor mallorquí Miquel Barceló.

Altres idiomes
Alemannisch: Göttliche Komödie
aragonés: A Divina Comedia
azərbaycanca: İlahi Komediya
беларуская: Боская камедыя
беларуская (тарашкевіца)‎: Боская камэдыя
brezhoneg: Divina Commedia
čeština: Božská komedie
Ελληνικά: Θεία Κωμωδία
English: Divine Comedy
español: Divina comedia
فارسی: کمدی الهی
français: Divine Comédie
interlingua: Divin Comedia
Bahasa Indonesia: Divina Commedia
italiano: Divina Commedia
日本語: 神曲
한국어: 신곡
lumbaart: Divina Cumedia
Plattdüütsch: Göttliche Komödie
Piemontèis: Divin-a Comedia
português: Divina Comédia
rumantsch: Divina Commedia
română: Divina Comedie
sicilianu: Divina Cummedia
srpskohrvatski / српскохрватски: Divina Commedia
Simple English: The Divine Comedy
slovenčina: Božská komédia
slovenščina: Božanska komedija
Kiswahili: Divina Commedia
Türkmençe: Ylahy komediýa
Türkçe: İlahi Komedya
Tiếng Việt: Thần khúc
吴语: 神曲
中文: 神曲
Bân-lâm-gú: Sîn-khiok
粵語: 神曲