Joc psicològic

Un joc psicològic és una situació conflictiva que es desenvolupa seguint uns patrons inconscients, seguint una fórmula o regles de joc, durant un temps determinat i que té un final previsible. Sovint la persona que juga psicològicament actua de manera irracional o com a molt molt lleugerament racional, i pot fer o dir coses en contra dels seus interessos, idees, valors i sentiments conscients i acceptats. Obeeix a alguna motivació oculta, inconscient i irracional. Moltes vegades són patrons apresos en la infantesa com a manera d'enfrontar-se a algun perill o problema, o per a demanar atenció i amor, que han quedat gravats al subconscient i que en determinades situacions de crisi personal, o front a una situació que al cervell li recordi aquella situació passada, es disparen de manera compulsiva i descontrolada. [1]

Segons la teoria, en el moment en què la persona és conscient du a terme un joc psicològic pot racionalitzar el que està fent i actuar des del seu "jo" conscient i adult, en comptes de per instints, impulsos i ordres gravades pels seus pares i la societat (superjo). Quan això ocorre la persona pren el control de la seva actuació, acaba el joc i pot començar la comunicació. [1]

Els jocs són relacionals i en principi confereixen rols diferents a cada persona que hi juga. Aquests rols poden ser "purs" o barrejar més d'un, també poden anar canviant a cada "moviment" o gest o acte que faci una persona. Els rols bàsics possibles són el de "víctima", "perseguidor" i "salvador" segons la teoria del triangle dramàtic descrita per Stephen Karpman. Els jocs psicològics es coneixerien des de fa milers d'anys, per exemple ja es tracten al teatre i la filosofia de l' antiga Grècia, però no es va posar de moda el seu estudi a la psicologia fins a la dècada de 1950, a l'escola de l' anàlisi transaccional, al qual s'anomenen "transaccions" a cada pas o moviment del joc. [1]

Causes

Les persones que entren en jocs psicològics perdrien control, autoestima, autoconfiança i tenen greus problemes relacionals amb la persona o persones amb qui inevitablement estableixen aquests jocs. En general el joc psicològic implica relacions perdre-perdre (totes les parts perden). S'han fet estudis per a tractar d'esbrinar perquè malgrat que conscientment no volen, les persones cauen en aquests paranys, i s'han trobat tres causes principals: [1]

La cerca d' amor i estimació. Inconscientment la persona demana atenció i ser estimada per l'altra persona. Com el contrari de l'amor és la indiferència, si la persona no és capaç d'obtenir reconeixement positiu provocarà almenys alguna reacció per part de l'altre, "la que sigui", encara que siguin signes negatius. Naturalment ho demana inconscientment i la resposta és un "benefici" inconscient però causa de dolor i patiment conscient. [1]

La fugida del rebuig. La persona ha après que no és digna de ser estimada i que no té cap valor (això és habitual en una depressió, també pot haver estat "programat" al seu cervell pels seus cuidadors durant la infantesa o en qualsevol moment de la vida en una situació de maltractament, abús, mobbing, bullying, etc.) i pensa que si algú s'acosta prou a ella percebrà la seva lletjor personal i l'abandonarà. Pot pensar que algú que diu que l'estima ho deixarà de fer "quan s'adoni de l'engany" i per això té pànic a la intimitat, que viu com a perillosa. [1]

Ratificar unes creences sobre la mateixa persona i sobre els altres. Així com en els casos anteriors sol actuar el " nen" interior en forma d'impulsos, l' instint o el subjo, en aquest cas els que actuen per la persona són les imposicions socials i familiars que li han inculcat, el " pare" o el superjo. De vegades una persona que rememori els moments conflictius importants de la seva vida i com va actuar s'adona que sempre ha acabat reaccionat de manera similar, per exemple explotant de manera violenta o replegant-se en ella mateixa aïllant-se dels altres. D'altres vegades ha sentit moltes vegades "ets així" i fins i tot ella mateixa es creu que és un pensament propi. Aquesta persona anirà vivint situacions similars i reforçant una qualitat imposada d'ella mateixa, sense arribar mai a acceptar que també és el contrari. [1]

Altres idiomes
العربية: ألعاب العقل
English: Mind games
فارسی: بازی فکری
magyar: Játszma
italiano: Gioco di logica
日本語: 心理ゲーム
slovenčina: Logická hra
svenska: Logikspel