Hanbalisme

El hanbalisme —en àrab الحنبليةal-ḥanbaliyyaالمذهب الحنبلي , al-maḏhab al-ḥanbalīالفقه الحنبليal-fiqh al-ḥanbalī o الحنابلة, al-ḥanābila— és una de les quatre escoles jurídiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanafisme, el xafiisme i el malikisme. Va ser fundada al segle IX per Ibn Hanbal (780-855), un deixeble de l'imam aix-Xafií (767-820) fundador del xafiisme. Els hanbalites s'aferren al taqlid, la repetició sense cap variació d'allò que ensenya l'augusta tradició, pel que sovint se'ls considera com a representants del corrent interpretatiu islàmic més conservador. L'escola va estar molt influïda per la teologia textualista atharita. Actualment, el hanbalisme és predominant a l'Aràbia Saudita (sota la forma del wahhabisme), al Qatar i als Emirats Àrabs Units.[1]

Altres idiomes
العربية: حنابلة
azərbaycanca: Hənbəlilər
تۆرکجه: حنبلی
বাংলা: হানবালি
کوردی: حەنبەلی
Deutsch: Hanbaliten
English: Hanbali
Esperanto: Hanbalismo
español: Hanbalismo
euskara: Hanbali
فارسی: حنبلی
français: Hanbalisme
Hausa: Hanbaliya
Bahasa Indonesia: Mazhab Hambali
italiano: Hanbalismo
Basa Jawa: Madahab Kambali
ქართული: ჰანბალი
한국어: 한발파
kurdî: Hembelî
मराठी: हंबली
Bahasa Melayu: Mazhab Hanbali
Nederlands: Hanbalieten
norsk: Hanbali
polski: Hanbalici
português: Hambalismo
Scots: Hanbali
srpskohrvatski / српскохрватски: Hanbelijski mezheb
Simple English: Hanbali
shqip: Hanbeli
svenska: Hanbali
Türkmençe: Hanbali mezhebi
Türkçe: Hanbelilik
татарча/tatarça: Хәнбәли
اردو: حنبلی
oʻzbekcha/ўзбекча: Hanbaliylik
中文: 罕百里