Gran Colòmbia
English: Gran Colombia

República de Colombia
Gran Colòmbia
Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg
Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg
Flag of Venezuela (1811).svg
Flag of Guayaquil.svg
1819 – 1830Flag of Venezuela (1836–1859).svg
Flag of New Granada.svg
Flag of Ecuador.svg
de}}}Gran Colòmbiade}}}Gran Colòmbia
BanderaEscut
Ubicació de Gran Colòmbia
Informació
CapitalCúcuta (1819)
Bogotá (1821)
Idioma oficialCastellà
ReligióCatòlica
MonedaPiastra
Geografia
Superfície1825 : 2.172.609 km2
Població1825 est.: 2.469.000 (Densitat: 1,1 h/km²)
Període històric
Guerres d'Independència Hispanoamericanes
Congrés d'Angostura17 de desembre de 1819
Separació de Veneçuela
Mort de Bolívar17 de desembre de 1830
Dissolució de la Gran Colòmbia19 de novembre de 1830
Política
Forma de governRepública presidencialista
República Unitària
Presidents
 • 1819-1830:Simón Bolívar
 • 1830:Domingo Caycedo
 • 1830:Joaquín Mosquera
 • 1830-1831:Rafael Urdaneta
 • 1831:Domingo Caycedo
Modifica les dades a Wikidata

La Gran Colòmbia (nom oficial República de Colòmbia) fou un estat existent entre 1819 i 1831. Comprenia els antics territoris del Virregnat de Nova Granada, és a dir els actuals països de Colòmbia, Veneçuela, Equador i Panamà. El nom de "Gran Colòmbia" és una creació historiogràfica moderna per evitar confusions amb l'actual Colòmbia, a l'època el país es coneixia simplement com "Colòmbia" o fins i tot amb l'antic nom de "Nueva Granada".

Història

Situació i extensió de la Gran Colòmbia: actuals Colòmbia, Veneçuela, Equador i Panamà
Bandera de la Gran Colòmbia, origen de les banderes actuals de l'Equador, Colòmbia i Veneçuela

La creació d'un nou estat en els territoris de l'antic Virregnat de Nova Granada es va formalitzar al Congrés d'Angostura (17 de desembre de 1819) sota la presidència de Simón Bolívar. Mitjançant l'anomenada "Llei Fonamental de Colòmbia" «les Repúbliques de Veneçuela i la Nova Granada queden des d'aquest dia reunides en una de sola sota el títol gloriós de República de Colòmbia». El país es va dividir en tres grans departaments: Cundinamarca (capital Bogotà), Veneçuela (capital Caracas) i Quito o del Sud (capital Quito). El nou estat ajudà els nuclis de resistència contra el domini espanyol, que en aquestes terres acabà definitivament amb la batalla de Carabobo (24 de juny de 1821), la batalla del Pichincha (24 de maig de 1822) i finalment amb la definitiva batalla d'Ayacucho (9 de desembre de 1824, ja al Perú).

El Congrés de Cúcuta (1821) elaborà la constitució de la República i establí la capital a Bogotá. A més, es decidí un major centralisme de l'estat, que s'enfrontà a les tesis més federalistes de bona part de polítics veneçolans i equatorians. S'establí també una nova divisió territorial, convertint els departaments en regions i dividint aquestes en departaments. S'escollí Bolívar novament president i Francisco de Paula Santander fou nomenat vicepresident.

Malgrat la ràpida desintegració del poder espanyol, la nova república grancolombiana sempre fou un estat políticament dèbil. Les fortes tensions regionals no van permetre assolir una unió política dels territoris de l'antic Virregnat. Els intents de modificar la divisió territorial foren constants i el govern es veia obligat a assolir equilibris que no convencien a cap de les parts. De la mateixa manera, l'oposició al govern de Bolívar fou també molt forta per part dels seus adversaris polítics. Bolívar volia una Amèrica del Sud unida, però fou incapaç d'aconseguir-ho durant les campanyes d'independència; la Gran Colòmbia, com a mínim, fou un projecte menys ambicios però que començà de forma esperançadora. La realitat subsegüent féu que Bolívar renunciés al projecte ja el 1828, davant de les creixents tensions, i abdicà de la presidencia el maig de 1830.

En aquell mateix any Veneçuela i l'Equador declaren la seva independència de la República de Colòmbia, quedant finalment dissolta la Gran Colòmbia el 1831 i provocant el naixement de tres entitats estatals diferents: Nova Granada, Equador i Veneçuela. La secessió veneçolana va ser dirigida pel General José Antonio Páez (1790-1875), que ja havia combatut sota les ordres de Bolívar i posseïa des de llavors el virtual control de la part veneçolana de la república. Páez es va convertir en el primer president del nou estat veneçolà (fins al 1863). A l'Equador fou Juan José Flores qui assumí la presidència. Nova Granada queda a càrrec de Rafael Urdaneta qui originalment havia provocat un cop d'estat per tornar el poder a Bolívar, però al qual renuncià poc després.

Altres idiomes
Afrikaans: Groot-Colombia
asturianu: Gran Colombia
башҡортса: Бөйөк Колумбия
беларуская: Вялікая Калумбія
български: Велика Колумбия
čeština: Velká Kolumbie
English: Gran Colombia
Esperanto: Granda Kolombio
español: Gran Colombia
français: Grande Colombie
Gàidhlig: Coloimbia Mhòr
interlingua: Grande Colombia
Bahasa Indonesia: Kolombia Raya
italiano: Grande Colombia
latviešu: Lielā Kolumbija
Bahasa Melayu: Colombia Raya
مازِرونی: گت کلمبیا
Nederlands: Groot-Colombia
norsk nynorsk: Gran Colombia
português: Grã-Colômbia
română: Columbia Mare
srpskohrvatski / српскохрватски: Velika Kolumbija
Simple English: Gran Colombia
slovenčina: Veľká Kolumbia
slovenščina: Velika Kolumbija
српски / srpski: Велика Колумбија
svenska: Storcolombia
українська: Велика Колумбія
oʻzbekcha/ўзбекча: Buyuk Kolumbiya
Tiếng Việt: Đại Colombia
Bân-lâm-gú: Tōa Colombia