Conclave de 1978 (agost)

  • infotaula d'esdevenimentconclave de 1978
    sede vacante.svg modifica
    pope john paul i from window (cropped).jpg
    modifica
    tipusconclave modifica
    data26 agost 1978 modifica
    conclave de 1963 modifica
    conclave d'octubre del 1978 modifica
    localitzaciócapella sixtina modifica
    estatciutat del vaticà modifica
    jurisdiccióciutat del vaticà modifica
    participant
    religióesglésia catòlica romana modifica
    càrrec a elegirpapa modifica
    elegitjoan pau i modifica

    segons la constitució apostòlica romano pontifici eligendo de 1975 (ii, 1, 33), els cardenals perdien la condició d'electors del papa exactament el dia que complien vuitanta anys d'edat. a la mort de pau vi el 6 d'agost de 1978, hi havia un total de 130 cardenals, dels quals només 115 tenien dret d'elecció a causa de l'esmentada raó d'edat.[1]

    el 16 d'agost, mentre durava la sede vacante, va morir el cardenal paul yü pin (xina), amb la qual cosa els electors passaven a ser 114. tots aquests cardenals van ser convocats al conclave que s'esdevingué a roma del 25 al 26 d'agost de 1978. tanmateix tres d'ells, els cardenals bolesław filipiak (polònia), valerian gracias (Índia) i john josep wright (estats units d'amèrica) no hi pogueren assistir per malaltia, de manera que els electors reunits només foren 111. entre ells hi havia el borrianenc vicent enrique i tarancón, cardenal del títol de s. giovanni crisostomo a monte sacro alto, arquebisbe de madrid, i el colomenc narcís jubany i arnau, cardenal del títol de s. lorenzo in damaso, arquebisbe de barcelona.[2]

    a la quarta votació, el segon dia de conclave, va ser elegit papa albino luciani, cardenal del títol de s. marco, patriarca de venècia, itàlia, el qual va adoptar en nom de joan pau i.[3][4]

  • cardenals convocats
  • referències
  • enllaços externs

Infotaula d'esdevenimentConclave de 1978
Sede vacante.svg modifica
Pope John Paul I from window (cropped).jpg
modifica
Tipusconclave modifica
Data26 agost 1978 modifica
LocalitzacióCapella Sixtina modifica
EstatCiutat del Vaticà modifica
JurisdiccióCiutat del Vaticà modifica
Participant
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Càrrec a elegirpapa modifica
ElegitJoan Pau I modifica

Segons la Constitució Apostòlica Romano Pontifici eligendo de 1975 (II, 1, 33), els cardenals perdien la condició d'electors del papa exactament el dia que complien vuitanta anys d'edat. A la mort de Pau VI el 6 d'agost de 1978, hi havia un total de 130 cardenals, dels quals només 115 tenien dret d'elecció a causa de l'esmentada raó d'edat.[1]

El 16 d'agost, mentre durava la sede vacante, va morir el cardenal Paul Yü Pin (Xina), amb la qual cosa els electors passaven a ser 114. Tots aquests cardenals van ser convocats al conclave que s'esdevingué a Roma del 25 al 26 d'agost de 1978. Tanmateix tres d'ells, els cardenals Bolesław Filipiak (Polònia), Valerian Gracias (Índia) i John Josep Wright (Estats Units d'Amèrica) no hi pogueren assistir per malaltia, de manera que els electors reunits només foren 111. Entre ells hi havia el borrianenc Vicent Enrique i Tarancón, cardenal del títol de S. Giovanni Crisostomo a Monte Sacro Alto, arquebisbe de Madrid, i el colomenc Narcís Jubany i Arnau, cardenal del títol de S. Lorenzo in Damaso, arquebisbe de Barcelona.[2]

A la quarta votació, el segon dia de conclave, va ser elegit papa Albino Luciani, cardenal del títol de S. Marco, patriarca de Venècia, Itàlia, el qual va adoptar en nom de Joan Pau I.[3][4]